Lingüistes proposen que l'Estat català normativitzi el castellà que s'hi parlarà, al marge de la RAE i sense oficialitzar-lo, i entenent que "eminentment és una llengua americana"
Bernat Ferrer
"Si la Catalunya independent no gestiona el castellà, ens el gestionaran des de fora. Donar tota la legitimitat del castellà a Catalunya a la Real Academia Española (RAE) i a l'Instituto Cervantes seria un error gravíssim a mig i llarg termini." Amb aquesta contundència s'expressa la lingüista i editora Silvia Senz, una de les promotores d'una associació en procés de constitució, l'Asociación Catalana de la Lengua Castellana, que pretén reflexionar sobre com el futurible Estat català haurà de tractar el castellà. Conjuntament amb ella, el catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) Juan Carlos Moreno Cabrera, afirmen: "D'entrada, oficialitzar el castellà serà un error, perquè l'espanyolisme actuarà com ja ha fet als països sud-americans. Ens enterraria." En comptes de l'oficialització, proposen que la Catalunya independent assumeixi el castellà com a "una estructura d'estat de primer nivell: ensenyant-lo a l'escola i vetllant-lo com a indústria cultural i de relacions exteriors. I, tot, orientat a l'Amèrica Llatina."
Senz i Moreno Cabrera, juntament amb Montserrat Alberte, llencen a l'arena política dues idees (consulteu l'esborrany fundacional que proposen, en PDF): assumpció desacomplexada del castellà per part de l'Estat català, sense necessitat d'oficialitzar-lo, i que s'entengui que el castellà "eminentment és una llengua americana", en tant que al continent americà s'hi concentren el 90% de parlants. Amb aquest "nou enfoc" en l'estudi del castellà, "la Catalunya independent no seria un país tancat com ens han volgut fer creure, sinó obert al món; no seria un país aïllat, sinó que faria servir el castellà com a
llengua de relació de primer nivell internacional". Amb aquestes mesures, consideren que "se situaria Catalunya al món", alhora que "s'aïllaria una Espanya que en realitat, veient el fets, i analitzant la norma, no ha volgut cedir el poder lingüístic a Amèrica", afirmen provocatius.
"S'ha de conèixer l'enemic i s'han de conèixer les seves armes per poder utilitzar-les en benefici propi. I Espanya ha concebut sempre el castellà com una eina geoestratègica, econòmica i geopolítica de primer nivell. Ho vam veure claríssimament amb el procés d'expansió de les grans empreses espanyoles, que sempre han dit que el seu mercat natural d'expansió era l'Amèrica Llatina. De fet, tot el projecte d'Espanya s'ha construït a través de la llengua, el castellà ha estat l'element central que ha recollit les essències de la nació", afirma Senz, d'arrel castellanoparlant.
"El catalanisme ha d'entendre que la RAE és un dels elements polítics més potents de què disposa l'Estat -ressalten-. Els països llatinoamericans sempre li han cedit la gestió de la seva llengua, i ara, quan se'n volen apartar, tot són crítiques." De fet, el president d'honor de la Fundación pro RAE és el rei Joan Carles; el president, el governador del Banc d'Espanya, i, entre els vocals, s'hi compten els presidents de Telefónica, Repsol, Endesa, La Caixa i el Grupo Prisa, entre d'altres.
"Llengua eminentment americana"
Tractant el castellà "com una llengua eminentment americana" sense complexos, sostenen que la República catalana podria relacionar-se de tu a tu amb el gran mercat centre i sud-americà, així com amb la comunitat hispana dels EUA. "És fals que el castellà sigui una llengua homogènia. És una llengua molt dividida; de fet, l'escola i els mitjans de comunicació d'Amèrica Llatina ja han desenvolupat tot un seguit d'estàndards, no oficials per a la RAE, per pròpia necessitat", explica Moreno Cabrera.
La prova de tot plegat? La multinacional de l'animació Disney, quan estrena una pel·lícula per al mercat castellanoparlant, de fet n'estrena tres: una, "la principal" -apunta Senz-, per al mercat format per Mèxic, Puerto Rico i els hispans nord-americans; la segona, per als països andins, l'Urugurai, Argentina, Perú..., i la tercera, "la versió minoritària", per a l'Estat espanyol. El fenòmen literari Harry Potter també va seguir els mateixos passos.
Asseguren que a l'Argentina sovint hi ha moltes queixes dels llibres que els arriben d'Espanya, perquè es queixen que "hi ha molts chorizos o butifarras", i que no entenen. Si la Catalunya independent tingués en compte aquestes demandes, i assumís d'altres estàndards lingüístics al marge dels de la RAE, aconseguiria una gran entrada al mercat llatinoamericà. Senz sentencia: "José Manuel Lara Bosch és un inculte, perquè podria plantejar-se editar llibres amb aquests altres estàndards i fer molt més negoci del que fa ara."
"Hem d'entendre aquesta realitat, i hem de poder ser-ne productors", exposa Senz. "El catalanisme està tan capficat amb el futur del català que no s'adona del potencial lingüístic que té al seu entorn", sentencia.
Una AVL per a la RAE
"Per què parlen de valencià, català, mallorquí, eivissenc..., i en canvi no parlen de murcià, argentí, mexicà?", es pregunta Moreno Cabrera. La reflexió, inevitablement, du a preguntar-se si castellà, el català o l'anglès existeixen com a tals. "Les llengües són sumes de varietats, l'homogeneïtat d'una llengua és un concepte polític", respon contundent. I opina: "La RAE no acceptaria mai els equivalents a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aplicats als diversos castellans que es parlen a l'Amèrica Llatina, però serien molt més necessàries."
De la mateixa manera que és assumit per tothom que l'anglès britànic és diferent de l'anglès nord-americà, i que tots dos són estàndards vàlids, Moreno Cabrera i Senz es pregunten per què no passa un fenomen similar amb el castellà. "L'idioma normatiu és profundament castellanocèntric", constaten.
"Se'ns ha venut la idea que hi ha una llengua superior i genuïna, el castellà normatiu, i que d'aquí en deriven les diferents varietats. Però, el que preval, el que és superior, és el normatiu. I és una idea que tenim inoculada des de 1714, quan Felip V va donar empara a la Real Academia Española", denuncien, sense acceptar que aquesta norma hagi de ser l'única vàlida, com de fet ja no ho és per a la versió en espanyol de les cadenes CNN o Fox.
La no-oficialitat del castellà
"A Armènia, l'armeni és l'única llengua oficial. Malgrat això, a les llibreries i biblioteques, només el 30% de l'oferta que s'hi troba és en armeni; la resta, el 70%, és en rus. Imaginem-nos què passaria si el rus hi fos oficial." Amb aquesta dada, Moreno Cabrera exemplifica el motiu pel qual entén que el català ha de ser l'únic idioma oficial de la futurible República. I n'aporta una altra: "Després que els països llatinoamericans s'independitzessin d'Espanya, el trencament amb Madrid no va ser pas total. Les elits criolles s'hi continuaven identificant i relacionant, i Madrid els va instrumentalitzar en benefici propi." I una tercera: "Al Paraguai, el 90% de la població parla guaraní. En canvi, al parlament, cap diputat no l'utilitza, perquè la consideren una llengua inferior."
Moreno Cabrera i Senz fan una crida al conjunt del catalanisme perquè pensi com vol gestionar les llengües que es parlen a Catalunya. Ara, la justícia espanyola dictamina que a Catalunya s'hi hauria de poder estudiar en castellà bàsicament perquè és una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma. Si l'Estat català assumeix el castellà com a oficial, "com proposa ERC", l'Estat espanyol tindrà un motiu de pes per engegar un conflicte internacional amb la Catalunya independent, raonen. Amb el castellà com a llengua oficial, difícilment res podrà impedir que l'espai mediàtic espanyol continuï sintonitzat a les televisions catalanes. En canvi, si no compta amb un estatus d'oficialitat però el Govern vetlla especialment perquè es conegui, a ulls de la legalitat internacional el risc de conflicte disminuirà.
Per tot plegat, Senz afirma: "No cal donar tots els drets als castellanoparlants. El gran èxit de les polítiques d'integració de Catalunya, que han permès que tothom conegui el català, després resulta que els polítics se'l carreguen dividint-nos per raons de llengua. No hi ha catalanoparlants o castellanoparlants, sinó gent que té el català i el castellà com a primera o segona llengua, però tots es poden identificar amb el català d'una o altra manera."
"Si l'Estat català no blinda el català i l'aranès, enlloc més que en Catalunya tindran garantida la supervivència. Perquè, amb la independència de Catalunya, hem de tenir clar que desapareixerà del País Valencià i les Illes", profetitzen.
